Harry Potter i les relíquies de la mort

Any 2001. S'estrena als cinemes el film que havia de canviar la concepció de la lectura, dels vincles culturals entre llibres i pel·lícules i del propi cinema. L'inici de la saga Harry Potter veu la llum i milers de persones de tot el món acudeixen en massa al cinema. El llibre que anys enrere havia fet les delícies de tots ells, s'estrenava per fi a la gran pantalla.

No va ser fàcil. Un càsting rigorós i controlat en tot moment per J. K. Rowling, una autora que mai hauria imaginat que un conte escrit per a la seva filla acabaria conduint-la al top ten dels britànics més rics, uns actors joves i conscients que haurien de passar la seva adolescència gravant pel·lícules i com no, un projecte consolidat i aprovat per Warner Bros, productora que va pagar un bon grapat de calers a l'autora.

La febre Harry Potter va començar, i ningú la podia aturar. Nens que llegien llibres de 700 pàgines en pocs dies, que adoraven els actors de la pel·lícula i que consumien massivament merchandasing del petit mag.

I ara, per fi, any 2010, podrem presenciar el final de la saga al cinema. Una saga que ha crescut al mateix temps que ho he fet jo i que m'ha acompanyat des dels 13 anys i encara avui m'enganxa com el primer dia. Esperem de tot cor que el film estigui a l'alçada de l'últim llibre.

Us deixo 2 tràilers. El primer (en anglès, sorry!), una fantàstica evolució dels actors des del primer film al quart, i el segon, el tràiler de la darrera pel·lícula (en HD!! :D) que posa un punt i final a aquesta gran saga i que us deixo aquí mateix.

L'auberge espagnole

L'auberge espagnole, traduida al castellà com "Una casa de locos", relata l'experiència d'un estudiant francès que viatja d'Erasmus a Barcelona. Allà, començarà un dur però gratificant camí que el durà a conèixer gent maravellosa i el farà comprendre una nova filosofia de vida.

La pel·lícula, co-producció hipano-francesa, aconsegueix explicar-nos d'una manera transgressora i perspicaç l'adaptació de diferents nois europeus a Barcelona i assegura una bona dosi de diversió, alhora que transmet un missatge molt clar: en aquesta vida és feliç aquell qui aconsegueix autorealitzar-se i no té prejudicis ni imposicions de cap tipus.

I es que de vegades sorgeixen films frescos i originals com aquest. Tot i que l'argument pugui semblar la típica comèdia juvenil amb joves, sexe i problemes quotidians, L'auberge espagnole va més enllà i d'una manera molt intel·ligent i dinàmica mostra el dramatisme de la vida, de les decisions que marquen el nostre destí i de la convicència a l'estranger.

Això si, no és cinema de crispetes... és de caire totalment alternatiu. Recomanada a aquells que us agrada el cinema de qualitat ;) I si la podeu veure en versió original, molt millor (el doblatge al castellà arruina molts dels genials moments del film).

"Perquè viatjar és imprescindible i la sed de viatge és un símptona net d'intel·ligència"

Descàrrega de la pel·lícula